Ja tenim les cortines posades, els llums apunt... El pavelló mudat com per les millors gales, de fet, és la gran festa del patinatge. I comença l’espectacle! O no...
(Una mà entre bambolines avisa que quelcom no està apunt...) Ja hi som...
A veure avui què s’inventa, de rotllo ja en té ... però, a vegades l’espera es fa eterna!
Vinga avui farem l’onada!
I això ja allarga, perquè la gent hi va agafant gust... però tampoc és l’objectiu de la tarda.
Encara no estan apunt? I ara què els hi passa?
Encara que l’espectacle el facin els patinadors, ell fa que els actes brillin més, hi dona aquest caliu especial que fa la festa més gran.
Engresca el públic, els esportistes, orienta les autoritats i ajuda la junta. Sempre a segon pla, lluny de qualsevol protagonisme el solem veure amagat darrera el micròfon, amb la màquina de fotografiar penjada al coll, carregat d’urnes, arcs, trofeus i moltes coses més.
És a les gales,festivals,competicions, proves, presentacions i recepcions. No té un no per ningú, sempre hi és i és a tot arreu, amb la seva bona manera de fer engresca la pista i la grada. Està al cas de tot, no n’hi passa ni una (suposem que avui tampoc) i als campionats, amb sotilesa, aprofita el moment per desitjar-los sort a cau d’orella ...
A Taipei, quan l’equip A va perdre la noció del temps, a quatre pisos d’alçada de la pista i no entenien gaire bé res, tot els sonava xino, només entenien que les cridaven a competir i encara s’estaven pentinant. Per unanimitat tot l’equip va dir: On ets? Et trobem a faltar!!!
Avui, en aquest 30 festival, gran festa del CPA Olot, volem agrair-te tot el que fas pel patinatge i l’estima pel nostre club.
Per ser-hi sempre, per allargar la mà i l’altre si convé, per emplenar aquests silencis, que sense tu, serien eterns. Hem arribat a fer 30 festivals i ha estat gràcies a la gent que s’estima el patinatge i el Club Patinatge Olot.
Volem que aquest XII memorial Monsita Casadellà sigui per tu, volem que sigui per l’Òscar Cabana i Farjas.