Els inicis del Club Patinatge Artístic Olot es remunten en una secció del Club Hoquei d’Olot, que es va constituir com a club l’any 1983. La primera prova, amb 60 patinadors/es entrenats durant quatre mesos per Josep Hernández, es va fer la temporada 1985-86. La gran acceptació que va tenir aquest esport va fer decidir a la junta a incloure el patinatge artístic al Club, formant una nova junta mixta entre el patinatge i l’hoquei. El club es va passar a dir CPH Olot, Club Patí Hoquei Olot.
Algunes discrepàncies a la junta varen propiciar que les dues seccions (hoquei i patinatge artístic) caminessin per camins diferents. Per una part es formà el CPH Olot, on es practica com a únic esport l’hoquei. Per altra part es va formar el CPA Olot (Club Patinatge Artístic Olot).
El 26 de febrer de 1993 es va fundar el Club Patinatge Artístic Olot amb la redacció dels estatuts que regeixen l’entitat des d’aleshores.
El 16 de juny del mateix any, es va inscriure en el Registre d’Entitats Esportives de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
Monsita Casadellà, presidenta en aquell moment, va ser qui ho va impulsar i desenvolupà un paper molt important en la història del club fins al 15 de juliol de 2002, que morí d'una greu malaltia.
El 12 de novembre del 2002, Miquel Casas presideix la junta directiva. La mateixa junta que ha treballat amb Monsita Casadellà durant anys i ara recolliran el fruit de tants esforços.
|
|
Ricard Planiol a més d’entrenador, també presidí la junta en un dels períodes de transició. El vicepresident d’aquesta junta, Agustí Colomer, a finals del 2007 el rellevà fins al desembre de 2011. Joan Fàbrega, assumeix la presidència durant els següents quatre anys, i el 29 de desembre de 2015, la traspassa a Josep Sagués, actual president.
El Club compta amb la Medalla de la ciutat d'Olot (2007), amb la Placa de Bronce al Mérito Deportivo del Consejo Superior de Deportes (2010), el Premi d'Honor de la Fundació Privada de l'Esport Català (2007 i 2010) i la Insignia d'Or de la RFEP pel seu palmarès (2013).
|