En la vida hi ha reaccions explicables i fets demostrables; en la mateixa mesura que hi ha actes ineludibles,
inqüestionables. De vegades ens entossudim a cercar un cert arrodoniment en les xifres però, ben mirat, no sabríem pas
trobar cap raó per a preferir el vint-i-cinc al vint-i-quatre. Hi ha moments inajornables: el reconeixement a qui se'l mereix
s'ha de donar quan toca, no quan les xifres, arbitràries elles, hi volen afegir una major majestuositat, del tot sobrera.
En Miquel Casas s'ha guanyat el respecte de tots i s'ha fet mereixedor del VI Memorial Monsita Casadellà i Figueras.
És un d'aquells homenatges que es fan no només pensant en la persona que el rep, sinó també en les persones que el
proporcionen: no ens ha estat possible trobar ningú que se'l mereixi abans que ell. Per tant, si no ho fem així trontollen
les nostres pròpies Arrels, la nostra existència: com podem donar sentit a la tasca del nostre club si no som capaços
d'agrair qui més hi ha col·laborat? Ha estat, doncs, molt fàcil: ningú no es mereix més que en Miquel aquest
homenatge. I ho diem amb tota la Llibertat, amb la boca grossa i en veu alta, només faltaria.
En Miquel ha estat un home dedicat al club, seriós i decidit i ha buscat, gairebé amb Instint Animal, totes les portes
possibles per a bastir els fonaments d'una trajectòria envejable que ens ha estat reconeguda en l'àmbit mundial.
La seva dedicació al club ens va ajudar a donar un salt de qualitat; a plantejar-nos nous reptes; a forjar una entitat
Diferent. Aquests nostres clubs esportius, que es basen més en la voluntarietat i l'esforç individual, on tot trontolla perquè tot és Molt Fràgil, sovint pateixen situacions d'inestabilitat social o econòmica. Ens fa goig poder dir que el nostre és un club sanejat, ben estructurat i que gaudeix d'un present ple d'èxits i un futur prometedor.
Aquest Memorial fou una activitat que inicià el mateix Miquel Casas durant la seva tasca de president del club. Ara l'aigua torna al molí i ja formarà part del seu Món Interior: qui inicià aquest acte de reconeixement ha de veure com, el
nostre aplaudiment, li va directament adreçat. I no és per cap qüestió de Seducció, és un afer de justícia.