La junta ha considerat que el Sr. Lluís Sacrest i Villegas, alcalde d’Olot, se’l mereix. Per l’impuls i l’ajuda que dóna al patinatge olotí i també per la seva presència en els actes relacionats amb aquest esport. Lluís Sacrest no ha faltat mai a cap rebuda, ha estat sempre al peu del canó i ens ha fet costat de manera constant. D’aquí que s’hagi publicat algun article a la premsa, agraint-li el tracte que ens dispensa. A Buenos Aires, la seva trucada telefònica abans i després del Mundial no va pas faltar. El mateix passà a Fresno. I quan va fer-ho, quina hora era, a Olot? Doncs, ben entrada la matinada, l’hora que, esperem, ens deixi tancar les barraques en les properes Festes del Tura.
Quan vam arribar a terra catalana, a «Can Fanga», la primera persona amb qui vam trobar-nos a l’aeroport va ser ell. Com carai s’ho va fer, per colar-se? Ens va rebre amb el somriure a la cara, amb els ulls plens d’emoció, i ens va dir: –Vinga! Va, que ja falta poc per a arribar a casa nostra.
La firma de les noies, l’entrenador i el president en el Llibre d’Honor de la casa gran, sota el flaix fotogràfic, el fum i el pim pam pum exterior, immortalitza un record inoblidable per a molts. A causa d’alguna indumentària penjada a l’esquena, i també per la recança del passat, el nom del nostre club va sortir en una reunió municipal i, l’alcalde, com sempre, ho va defensar i ens defensà.
Vostè, senyor alcalde, ha estat capdavanter de la reacció popular de tants olotins que han estat impulsant el club amb les ales de la nostra ciutat, per tal d’aconseguir les fites mundials. Li lliurem el Memorial per ser la primera autoritat local i també perquè representa aquesta immensa massa social anònima que també se n’ha fet mereixedora. Estem contents de tenir-lo a la nostra família i li donem les gràcies.
Lluís i Concepció, sou uns bons amics!