Fa ja un temps que la classificació per disputar el primer Mundial ens obligà a agafar uns avions per tal de traslladar-nos a un país llunyà: l’Argentina. Quan vam arribar, ens vam trobar amb uns autocars a la nostra disposició, gentilesa d’en Xevi. Tota l’expedició, amb els autocars, vam visitar Buenos Aires, la Casa Rosada, el barri Italià, Caminito, el Luna Parc... fos de dia o de nit, sempre van estar a punt per a les nostres necessitats. El desplaçament a Pergamino fou per a emmarcar amb lletres d’or al llibre de les anècdotes... pregunteu al xòfer: què és un «calvo»? Encara deu estar rient... El dinar amb en Marc, festival al pavelló, trobada amb la gent del Casal Català... i, a la tornada, pluja, llamps i trons i el «limpia» que no funciona... però entusiasmats amb el país.
Cada any, per la festa de la nostra Patrona, a la barraca del Firal sempre falten coses, i no manquen mai les paraules d’en Xevi: —Vosaltres poseu-hi la feina, que jo... En silenci, sense protagonisme, amb un somriure per resposta...
Mai us agrairem prou el que hem rebut de vosaltres!
Gràcies, Xevi. Gràcies, Carme. Gràcies per tot!